La decadència de la cultura catalana: història, causes i literatura (ss. XIV-XVIII)

Maxisterio7,58 KB

La decadència

Breu context històric

  • S. V (476): caiguda de l'Imperi romà.

  • SS. V–IX: evolució de les llengües romàniques.

  • S. IX: formació de les llengües romàniques. Concili de Tours (813).

  • S. XII: primers textos escrits en llengua romànica.

  • Confederació catalanoaragonesa.

    • SS. XIV-XV: època d’esplendor. Període nacional.

      • Expansió mediterrània. Humanisme.

  • S. XVI: renaixement.

    • S. XVII: barroc. Decadència. Crisi.

    • S. XVIII: il·lustració.

Causes de la decadència

  1. Compromís de Casp (1412)

    1. Martí I l’Humà mor sense descendència.

    2. Casp, Ciutat d’Aragó:

      1. Reunió de representants de Catalunya, València i Balears.

        1. Objectiu: triar un nou rei.

        2. Dos pretendents:

          1. Castellà: Ferran d’Antequera (Trastàmara).

          2. Català.

    3. Nou rei: Ferran d’Antequera. Castellanització de la cort.

  2. 1492

    1. Conquesta de Granada: Reis Catòlics. No afecta la decadència.

    2. Descobriment d’Amèrica: Cristòfor Colom.

    3. Expulsió dels jueus

      1. Jueus i banca:

        1. Paguen la Conquesta de Granada i el Descobriment d’Amèrica.

        2. Els Reis Catòlics estaven endeutats amb ells. Per no haver de pagar, els expulsen.

  3. Pesta bubònica

  4. 1520: Guerra de les Germanies. Emperador Carles I. Mallorca i València.

  5. 1609: Expulsió dels moriscos. Rei Felip III.

    1. Moriscos: àrabs que han quedat en terres cristianes després de la Reconquesta, amb l’obligació de convertir-se al cristianisme.

      1. Funció: agricultors.

    2. Grans pèrdues:

      1. Agricultura.

      2. Pirateria.

  6. 1640: Guerra dels Segadors. Catalunya.

  7. 1659: Tractat dels Pirineus. Pau amb França.

  8. Guerra de Successió (1700-1714): mor Carles II sense descendència.

    1. Carles II (darrer dels Habsburg) nomena hereu Felip d’Anjou, nebot seu, francès i borbó.

    2. Altre nebot: Carles d’Àustria.

    3. Guerra entre els dos nebots:

      1. Europa: Àustria contra França.

      2. Espanya: guerra civil, Castella contra Catalunya-Aragó.

        1. Castella: Felip d’Anjou, centralista.

        2. Catalunya: Carles d’Àustria promet als catalans conservar els seus furs.

  9. Tractat d’Utrecht (1713-1715)

    1. Felip d’Anjou, Felip V: primer rei borbó de la corona espanyola.

    2. Anglesos negocien amb Felip V:

      1. Anglaterra s’annexiona territoris:

        1. Florida

        2. Louisiana

        3. Gibraltar

        4. Menorca

  10. Decrets de Nova Planta (1714-1715), Felip V

    1. Tres lleis que suprimeixen les institucions catalanes:

      1. Ús del català

      2. Universitat de Barcelona

      3. Generalitat

    2. Castellanització. Rei centralista.

  11. Segle d’Or: literatura castellana (ss. XVI i XVII)

    1. Escriptura catalana: imitació de la literatura castellana.

  12. El bandolerisme

Literatura (ss. XVI, XVII i XVIII)

Humanistes (s. XV)

  • Erasme de Rotterdam: L’elogi de la follia

  • Tomàs Moro: Utopia

  • Baldassare Castiglione: El cortesà

  • Nicolau Maquiavel: El príncep

  • Martí Luter: Tesis

  • Vicens Vives:

Renaixement (s. XVI)

  • Generalització de l’esperit humanista a tot Europa.

  • Reforma protestant de Martí Luter.

  • Visió humanitzada del món: antropocentrisme.

    • Literatura: equilibri i harmonia dels clàssics, vitalisme i alegria de viure.

      • Estil senzill, planer, formes mètriques populars i temàtica festiva.

Barroc (s. XVII)

  • Església catòlica: Contrareforma catòlica.

  • Crisi.

  • Inquisició.

  • Literatura:

    1. Home se sent sol: estètica carregada i decorada per amagar el buit interior.

    2. Preocupació per la mort, la fugacitat de la vida i l’ànima.

    3. Sentiment pseudoreligiós.

    4. Autors remarcables que imiten el barroc castellà:

      1. Francesc Vicent Garcia

      2. Francesc Fontanella

Il·lustració (s. XVIII)

  • Segle de les llums: la llum de la raó.

  • L’home deixa el barroc: tot ha de passar pel filtre de la raó.

    • Potenciació:

      • Esperit científic

      • Observació

      • Raó

      • Acadèmicisme

  • Neoclassicisme:

    • Vigència de les idees grecollatines i dels cànons clàssics: ordre, mesura, equilibri i contenció.

    • Moviment d’inspiració francesa.

  • Il·lustració:

    • Il·lustrats: gent pensant i observadora.

    • Avenços en medicina i ciències naturals.

    • Creació d’enciclopèdies: Diderot i D’Alembert.

    • Creació d’acadèmies de les llengües:

      • Estudi des d’una perspectiva científica.

      • Aparició de gramàtiques i diccionaris.

      • El català no pot entrar als Decrets de Nova Planta.

    • Expansió britànica.

    • Espanya de Carles III:

      • Idea de la Il·lustració.

      • Monarquia absoluta, despotisme il·lustrat: «tot pel poble, sense el poble».

    • Literatura:

      • Estudi formal de les coses; no literatura popular.

        • Nou gènere literari: l’assaig.

        • Estudi d’un tema determinat, escrit en prosa.

      • Autors remarcables:

        • Joan Ramis: advocat, historiador, poeta i dramaturg menorquí.

        • Jovellanos: ministre il·lustrat deportat a Mallorca.

          • Cartoixa de Valldemossa

          • Castell de Bellver

Descargar

PDF Word HTML