La decadència de la cultura catalana: història, causes i literatura (ss. XIV-XVIII)
La decadència
Breu context històric
S. V (476): caiguda de l'Imperi romà.
SS. V–IX: evolució de les llengües romàniques.
S. IX: formació de les llengües romàniques. Concili de Tours (813).
S. XII: primers textos escrits en llengua romànica.
Confederació catalanoaragonesa.
SS. XIV-XV: època d’esplendor. Període nacional.
Expansió mediterrània. Humanisme.
S. XVI: renaixement.
S. XVII: barroc. Decadència. Crisi.
S. XVIII: il·lustració.
Causes de la decadència
Compromís de Casp (1412)
Martí I l’Humà mor sense descendència.
Casp, Ciutat d’Aragó:
Reunió de representants de Catalunya, València i Balears.
Objectiu: triar un nou rei.
Dos pretendents:
Castellà: Ferran d’Antequera (Trastàmara).
Català.
Nou rei: Ferran d’Antequera. Castellanització de la cort.
1492
Conquesta de Granada: Reis Catòlics. No afecta la decadència.
Descobriment d’Amèrica: Cristòfor Colom.
Expulsió dels jueus
Jueus i banca:
Paguen la Conquesta de Granada i el Descobriment d’Amèrica.
Els Reis Catòlics estaven endeutats amb ells. Per no haver de pagar, els expulsen.
Pesta bubònica
1520: Guerra de les Germanies. Emperador Carles I. Mallorca i València.
1609: Expulsió dels moriscos. Rei Felip III.
Moriscos: àrabs que han quedat en terres cristianes després de la Reconquesta, amb l’obligació de convertir-se al cristianisme.
Funció: agricultors.
Grans pèrdues:
Agricultura.
Pirateria.
1640: Guerra dels Segadors. Catalunya.
1659: Tractat dels Pirineus. Pau amb França.
Guerra de Successió (1700-1714): mor Carles II sense descendència.
Carles II (darrer dels Habsburg) nomena hereu Felip d’Anjou, nebot seu, francès i borbó.
Altre nebot: Carles d’Àustria.
Guerra entre els dos nebots:
Europa: Àustria contra França.
Espanya: guerra civil, Castella contra Catalunya-Aragó.
Castella: Felip d’Anjou, centralista.
Catalunya: Carles d’Àustria promet als catalans conservar els seus furs.
Tractat d’Utrecht (1713-1715)
Felip d’Anjou, Felip V: primer rei borbó de la corona espanyola.
Anglesos negocien amb Felip V:
Anglaterra s’annexiona territoris:
Florida
Louisiana
Gibraltar
Menorca
Decrets de Nova Planta (1714-1715), Felip V
Tres lleis que suprimeixen les institucions catalanes:
Ús del català
Universitat de Barcelona
Generalitat
Castellanització. Rei centralista.
Segle d’Or: literatura castellana (ss. XVI i XVII)
Escriptura catalana: imitació de la literatura castellana.
El bandolerisme
Literatura (ss. XVI, XVII i XVIII)
Humanistes (s. XV)
Erasme de Rotterdam: L’elogi de la follia
Tomàs Moro: Utopia
Baldassare Castiglione: El cortesà
Nicolau Maquiavel: El príncep
Martí Luter: Tesis
Vicens Vives:
Renaixement (s. XVI)
Generalització de l’esperit humanista a tot Europa.
Reforma protestant de Martí Luter.
Visió humanitzada del món: antropocentrisme.
Literatura: equilibri i harmonia dels clàssics, vitalisme i alegria de viure.
Estil senzill, planer, formes mètriques populars i temàtica festiva.
Barroc (s. XVII)
Església catòlica: Contrareforma catòlica.
Crisi.
Inquisició.
Literatura:
Home se sent sol: estètica carregada i decorada per amagar el buit interior.
Preocupació per la mort, la fugacitat de la vida i l’ànima.
Sentiment pseudoreligiós.
Autors remarcables que imiten el barroc castellà:
Francesc Vicent Garcia
Francesc Fontanella
Il·lustració (s. XVIII)
Segle de les llums: la llum de la raó.
L’home deixa el barroc: tot ha de passar pel filtre de la raó.
Potenciació:
Esperit científic
Observació
Raó
Acadèmicisme
Neoclassicisme:
Vigència de les idees grecollatines i dels cànons clàssics: ordre, mesura, equilibri i contenció.
Moviment d’inspiració francesa.
Il·lustració:
Il·lustrats: gent pensant i observadora.
Avenços en medicina i ciències naturals.
Creació d’enciclopèdies: Diderot i D’Alembert.
Creació d’acadèmies de les llengües:
Estudi des d’una perspectiva científica.
Aparició de gramàtiques i diccionaris.
El català no pot entrar als Decrets de Nova Planta.
Expansió britànica.
Espanya de Carles III:
Idea de la Il·lustració.
Monarquia absoluta, despotisme il·lustrat: «tot pel poble, sense el poble».
Literatura:
Estudi formal de les coses; no literatura popular.
Nou gènere literari: l’assaig.
Estudi d’un tema determinat, escrit en prosa.
Autors remarcables:
Joan Ramis: advocat, historiador, poeta i dramaturg menorquí.
Jovellanos: ministre il·lustrat deportat a Mallorca.
Cartoixa de Valldemossa
Castell de Bellver